UNA PEÇA CLAU DEL MEU PUZZLE:

Quan passen els anys, has entrenat persones, es recorden de tu, tenen bons records i has estat i encara ets part de la seva vida t’adones que l’important no són els èxits, però si els records que deixes, moltes gràcies.

El Jaume per mi va ser una de les persones més importants als meus inicis com a ciclista junt amb la meva família, ell va ser el primer preparador que vaig tindre al final de l’any 95, quan havia de passar a la categoria de juvenil. Abans de començar a entrenar amb ell ja feia uns anys que ens coneixiem, ja que entrenava a la meva germana .

En ser el primer preparador que vaig tindre, amb ell vaig aprendre les coses més importants que qualsevol esportista ha de saber; saber entrenar i el perquè, a saber interpretar de la millor manera els entrenaments, a entendre com reaccionava el meu cos en cada entrenament i així poder-li transmetre tota la informació per seguir evolucionant. En definitiva, va ser un dels millors preparadors que vaig tindre i sobretot va ser amb el que més vaig evolucionar.

Va ser la primera persona, professionalment parlant, amb qui vaig tindre una confiança plena al 100%, ell em va transmetre amb els seus entrenaments i la seva manera de fer, de què si no hi havia confiança amb ell i els mètodes d’entrenament era molt difícil millorar. Ell ho va aconseguir i es va transformar en una persona molt important en tots els aspectes de la meva vida, i va passar a ser un amic més que el meu entrenador, ni que el respecte d’entrenador, quan tocava, mai el va perdre.

Veient la meva trajectòria en l’àmbit esportiu i personal, ell va ser una peça molt important i encara avui en dia segueix sent-ho!